Una bestiesa se't queda al pap perquè no la vols dir però tampoc te la pots empassar. Per això es queda allà, inquieta i travada. Però com que a la comunicació no hi ha qui la pari, se'ns nota, i l'anem traient en forma de migranya, de mals de panxa, d'ungles menjades o de somriures histèrics, tant se val. Jo, que sempre he estat d'estómac, crec que últimament sóc més de pell i la suo. Txantatatxan: la trec pels porus quan dormo o a la dutxa o a la sauna. I per això semblo més jove i la gent creu que ara tinc la pell més fina.
(I abans de tancar aquesta finestreta, dos segons, sisplau: també per art de màgia i d'última hora, la nonna Maria surt de sota les pedres fent ganxet i la Tina l'acompanya amb les seves històries. Clic!)
6 comentaris:
gràcies, marlene! i... a la sauna? pf, jo hi he anat dues vegades i no és "lu" meu!
Ah, tina (que bé, que bé!), això de la sauna era un dir... Ara per ara els meus nivells de pressió no l'aguantarien pas!
Quina sort que et surti per la pell, no? Jo tinc migranya i creu-me molt millor suar... Ara que el millor de tot és deixar-ho anar i que no et faci mal res :)
I gràcies per fer-nos llegir el conte de la nonna Maria, m'ha encantat.
Gràcies, Marlen (o és Marlene?), per la teva visita al meu post sobre el cau. malgrat tot, n'estàs segura que aprendre a fer iglús no és una cosa útil que s'aprèn al cau? a tu t'ha ajudat a poder viure a l'Àrtic...
De tant en tant, s'han d'engegar les coses... bonic conte de la nonna María...
Coses2, Mortadel·la, com que això de comptar fins a deu no ens serveix de re, hi ha coses que hem d'engegar-les a rodar d'alguna manera o altra. De veritat que suar-les va bé. :)
Aleix, "útil" va ser fins i tot el sopar per a trenta, n'estic segura, encara que no ho posis mai més en pràctica!
Publica un comentari