Històries mínimes

(Els gats tenen nou vides)

Gato saliendo de una bolsa és bo, és molt bo. L'he googlejat amb timidesa per comprovar si a l'àrtic érem els únics que ens havia fet riure per les butxaques i es veu que no. (Uff.) Però algun agosarat ha dit que és un còmic que atraparà tant els qui els agraden els gats com els qui no: iiimpossible, em sap greu! Qui no en tingui un a casa o qui els odiï no passarà de la segona pàgina perquè, bàsicament, no li farà ni puta gràcia un centenar de dibuixos de gats fets amb retolador i organitzats en tires de nou vinyetes amb títols com «La divertida cara de “sólo olía algo”» o «Gato lamiendo a cámara lenta». (Aaaix.)

I és que Jeffrey Brown ha dibuixat la Misty caçant turmells, tirant el boli de sobre la taula, esgarrapant un dit acusador i fent aquelles corredisses inútils i inesperades. O sigui, una gata fent de gata i re més: històries mínimes calcades amb paciència que el lector les repassa amb satisfacció. Perquè, en el fons, el que ha fet el gran Brown és retratar perfectament no només el gat, sinó també l'amo babau que va a una botiga de còmics a demanar un llibre en què els gats que es comporten com gats i això li fa gràcia, que ja em direu. Som uns tous.