Falsos rivals

Me dicen que en Italia los libros de Sábato se vendencon una faja que dice 'Sábato, el rival de Borges'.

Es extraño, pues los míos no llevan una faja que diga 'Borges, el rival de Sábato'

Avui, tot dinant, pensava en un tipus de gent que m'irrita. No sé ben bé com descriure'ls, però si m'hagués pres el cafè tot llegint Calders, ara diria que són aquells personatges que acaben les converses agafant-te una solapa de l'americana. Sí?

Quina ràbia. És una mena de gest que em recorda la mirada fixa i sorneguera de dos minuts d’aquelles nenes que et disputaven el mocador de la mà de la senyoreta i amb qui perdies la paciència. Au, va! Jo, que m'ho havia de mirar des d'uns centímetres per sota, preferia agafar-lo a la primera de canvi i posar-me a córrer que no pas trobar-me en l'estira-i-arronsa de qui es prenia el joc massa seriosament. Són gent que, van passar els cursos, i els va quedar aquella mirada perenne de voler prendre’t el mocador. Dos rivalitzen encara que un no ho vulgui. I mira, pensant en aquesta mena d’atac que em posa de mala llet (i aquest deu ser el meu súmmum, intolerant a la lactosa com sóc), he agafat el cabàs i he creuat tot el passeig donant-hi voltes: sí, ara es deuen haver convertit en les personetes que van pel món amb una faixa penjada de l'espatlla on hi diu que ets el seu rival. Els he vist, creieu-me. I tu, que fins i tot trobes incòmodes les faixes dels llibres, per re del món no se t'acudiria penjar-te'n una, i menys, fer-hi sortir el seu nom: no per prepotència, sinó més aviat per manca de capacitat promocional.