El dietari de Jordi Llavina (davant el televisor)

Els diumenges, al Penedès, arrenco la pàgina d'"El dietari de Jordi Llavina" que publica El 3 de vuit i així, un cop a casa, me la puc rellegir amb calma. Sembla mentida que la versió digital del diari se salti aquesta secció i qui visqui més amunt de Riudebitlles i Mediona hagi d'esperar a aterrar entre pàmpols per llegir-la... Però, mira, també he de reconèixer que em fa una gràcia terrible que, de tant en tant, hi aparegui el Cafè de la Plaça i el Juan (el cambrer que va haver de suportar els meus nervis preexàmens de tot el BUP i COU i les ressaques de dissabte el matí) i la versió en paper d'aquests detalls de barriada a quilòmetres de distància recompensa, ves.

Ara mateix, amb la roja guanyant, llegeixo el seu dietari d'aquesta setmana. Després de les balances poètiques d'Eugénio Andrade i Pinkhas Sadé, hi trobo un: "Com que tots els mals desitjos que he expressat les dues últimes setmanes contra la selecció espanyola no han fructificat, estic rumiant si començar a demanar per escrit que guanyin, sisplau, que continuïn guanyant. Però no puc. Ni a tall de fúmer no demanaria als espanyols que guanyessin."

Doncs mentrestant jo desafio la gola perquè sí, va, perquè surti un ànim!, ni que sigui amb un filet de veu, cap a la roja i s'inverteixi el resultat, que Llavina pot tenir raó... però re de re. Es veu que encoratjo, sense cap remei, a Alemanya. No em surt fer una altra cosa, que nosaltres sí que no podemos. O com diuen d'altres, ben bé és que no podemos más!