De trasllats (I)

Com m'ha costat buidar l’àrtic... Durant un parell de setmanes havia arribat a creure que cada caixa precintada i traslladada tornava a aparèixer al pis. He viscut en una espiral de caixes Brut Nature infinita: una mena de Cube casolà en versió ucraïnesa.

Buidar armaris i prestatgeries ha sigut un d’aquells calvaris que, quan passa el temps, no el recordes tan monstruós ni tan desemparant com realment és. Ben bé com anar de ruta escolta amb caps imprudents: quaranta nens morts de gana baixant en fila índia el Puigmal amb motxilla fins als talons i capelina verda militar invocant la patrona dels llamps. I l’estiu següent hi tornes perquè penses que "tampoc no n’hi havia per tant". Per Santa Bàrbara: quina poca memòria! Quan es tracta de travesses contra-la-teva-voluntat o de trasllats, sí que n'hi ha per tant. Grava-t'ho a la memòria, això!

Deia que esculls un armari, te’l mires, decideixes què llences i què no, què és teu i què hauries de tornar, de quin material està fet (per reciclar-ho; recicles els dos primers dies) i, finalment, què encaixes per endur-te. El procediment ja és prou llarg com per haver de topar amb objectes inclassificables o desconeguts que et fan distreure, com unes botes de muntanya d’home del número 43 que, probablement, no són de cap bípede sense plomes que conegui, i molt menys probable, encara, és que pertanyin a un bípede desconegut que se les hagi deixat a l'àrtic perquè, trobant-s'hi còmode, s'hagués descalçat. O una cafetera nova de trinca però dels anys 40, com a mínim, a l'armari de les jaquetes del rebedor. Les cartes que la gestoria em va assegurar haver-me-les enviat també les he trobat, a la calaixera cedida per la mare de la Glòrie, totes juntetes i ordenades cronològicament. En una, hi ha una nota: “No tornis a comprar croquetes del Suma, ja t'ho explicarem.” I, déu meu, al calaix de la tauleta de nit, un llibre que no havia vist en ma vida dedicat per l'autor. Hi diu: "Marc, per a tu, tota mena d'èxits a la vida. Em fa goig de posar aquests meus mots en un llibre que vaig escriure ple de passió. Les coses no han sortit com voldria però..." (Ho deixo aquí: no sé qui és el Marc, però devia ser una confidència). Esgarrifós!