Qui sóc? A qui espanto?

Com a bona nascuda un 24 d'agost mai no pujaré a l'autobús amb un bitllet de 10, és més, portaré les monedes justes a les mans deu metres abans d'arribar a la parada. Preferiré el fred abans que aquella xafogor que pela o em passaré l'estiu dins una piscina transparent mentre algú em va passant les pàgines dels llibres col·locats sobre els faristols de l'altre cantó del vidre, a l'estil Abe Sapiens de Hellboy. Em llevaré tard, no sabré cantar ni pentinar-me i patiré drames d'actriu de tournées de provincia per allò dels cops de porta i la revolada dels cabells. Podré odiar una persona o un gest, només perquè me'n recorda un altre, tal com detesto estendre la roba per culpa d'aquell penja'm per assecar-me de l'"About a girl" de fa mil anys. Acostumaré a arribar tard per inèrcia, tal com faig tard per caçar les casualitats: ara que marxo, m'adono que l'únic bar del carrer on he viscut els últims quatre anys es deia Marlene. No podré rellegir Spanbauer ni Breton més de les frases subratllades i sobretot-sobretot només tindré un parell de coses segures; de la resta, em veuré obligada a canviar-ne sempre l'opinió.