El diumenge a penals

Primer hi ha un diumenge de vermut a l’ateneu de la barriada: ma mare ens dutxa, ens fa dues cues i mon pare se’ns endú a veure el partit abans de dinar. Després hi ha un diumenge de Gol a gol al poble dels avis: algú torra pa al foc a terra mentre mon avi canta la travessa i el meu oncle el Continental. Una mica més endavant, hi ha un diumenge de sofà, manta i coca-cola de dos litres en un menjador d’un pis cèntric d’una capital de camises planxades.

I ara és un diumenge barrejat amb tots els altres: hem creat el ritu del cafè, les babutxes, el croissant i el diari del quiosc. Però continuen les retencions de sempre (sobretot a la pollastreria i a l’AP7), els partits de la 2 i la pel·li del vespre sense sopar.

Qui m’hagués dit que en el precís instant en què tu treies el braç per la finestra i a la ràdio sonava el "Subsidi per vell", m’hauria recordat de tots aquests altres diumenges. I que, havent dinat, el Noia guanyaria la Copa als penals i tu, amb dos tocs de botzina i de mòbil, m’esperaries sota casa i et comentaria, a la manera del soci del vermut de fa anys, que si no fos pels ritus del diumenge, collons!, hauríem d’anar a Reus a celebrar-ho!