Discreció

"Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa."
Pere Calders, Invasió subtil i altres contes

Avui he tancat la porta de l'àrtic amb les claus dins, he perdut el tren d'un quart i cinc, he sortit del bar amb la carpeta i les bosses en una mà, i el cafè, a l'altra, i l'he abocat a mig carrer en un esternut imprevist. La renfe circulava con demora. He passat per la llibreria a buscar un encàrrec, tard, i tota la pila de Ruiz Zafons m'han atacat, ofesos per un despistat copet de cantó; que susceptibles. Quan he arribat a casa la nevera s'havia espatllat i el rebost era un pèlag on hi flotava el cabàs del mercat i les caixes amb els endimaris. No he entès com la gata, davant d'aquesta catàstrofe domèstica, hagi optat per escampar estratègicament per tota la casa, les samarretes plegades de dins l'armari. He intentat desestressar-me i he engegat el televisor: el Cuní parlava de memòria històrica. És igual, el Cuní parlava. I llavors ha sigut quan he descartat l'entreteniment visual i he agafat el diari. L'horòscop d'avui em deia: millor que consulti un astròleg. I què vols que et digui, lluny de sorprendre'm, aquest atac de discreció m'ha reconfortat.