Marlene, treu la llibreteta!

Sempre baixo de l'àrtic amb una llibreteta i un llapis dins la bossa per no oblidar-me de les lliçons que em donen pel carrer. A vegades em trobo amb advertències sospitoses. A vegades el que em sembla un simple rètol m' amaga consells insospitats. Me'ls apunto, no fos cas que un dia els oblidi i no sàpiga com reaccionar.

Un dia vaig acompanyar el Veí a una botiga d'esports. Em vaig quedar clavada a la vorera quan vaig veure que a la porta hi havia un cartell que deia “S'estampen samarretes del Barça amb el teu nom cada 48 hores”. Ho vaig trobar terrorífic: per un estrany mencanisme, cada dos dies apareix marlene a una samarreta del Barça. Digueu-me si no és per preocupar-se. Qui prem el botó? Qui ha sigut el macabre que ha aconseguit que per algun art paranormal les samarretes s'estampin soles i amb aquesta precisió temporal? Un dia seré al lloc precís al moment precís i veuré com plaf plaf plaf les lletres es van estampant. Quin horror. Això hauria de sortir al diari.

Avui he hagut de tornar a obrir la llibreteta: tres advertències seguides al carrer que separa el pis de l'àrtic de la feina. Tot un èxit. “Us preguem màxima existència” deia el final d'una convocatòria de reunió de veïns. “Et molesta que mengi mentre fumes?” deia una dona en veu alta a l'aparador d'una botiga. I amb un “Vols que t'escalfi la baguet?” la fornera s'insinuava, somrient, a un bon tros de client insatisfet. La gent diu coses genials.