Vint cafès seguits en temps d'Autònoma, patxaran casolà de casa-no-sabem-qui, wisky de garrafot a Benimaclet, spritz de súper sense oliveta, ratafia de gueto, ginebra oblidada, vodka hermètic de tardor, vi calent per dinar, el quart gintònic, el que mai no cal. I després de 9 anys: alehop!, un correu: em caso. Vindrem al casament com sempre: puntuals i malbegudes.
22/02/08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
Vinc de can Zinc i veig que tu estàs a l'Àrtic i jo a dalt. Suposo que no t'estranya que haguem coincidit. Això de malbegudes, té solució. Salut!
Jo sempre que surto acabo malbevent... perquè com dius, aquell Gintònic (diga-li cervesa, diga-li güisqui amb gel...) que no cal, va i te'l demanes... i moltes vegades no és ni el 4rt ni el 5è... Ufff... Avui, sense anar més lluny, m'han convidat a una festa a casa unes amigues alemanes i el que m'ha dit una d'elles és: "Hemos comprado mucho alcohol". I jo dic: cullons! I de menjar, què hi ha? Perquè es clar, ja ens coneixem... "Nada algo para picar: queso con uvas -això ha dit, t'ho asseguro-, y yo he hecho un Küchen". Tinc por, Marlene, tinc por.
Demà t'explico (si la ressaca ho permet).
Avui és d'aquells dies que dius "no beuré massa" i acabes tornant a casa gràcies al sentit del tacte... i amb l'equilibri de vacances.
9 anys ja?! cagumdena, sembla ahir que érem dalt d'aquell carromato.
puntuals i malbegudes, sense pamela però preparades per matar.
jo només espero que hi hagi burret.
"mone?"
El temps passa i et porta noves situacions impactants, ja sigui per la novetat i/o la proximitat.
El temps passa i anem malbevent...
El temps passa, t'ho puc assegurar.
Una petita confessió: jo anava cada dia a fer el cafè a l'Hotel Campus. Però guarda'm el secret.
I no només perquè al bar de la plaça cínica (o era cívica?) hi fèia els cafès aquell tiu tan pesat que anava de graciós. No. És que un ja era un senyuritu. I això d'alternar amb tanta humanitat a la vegada... no. Jo a l'Hotel Campus amb el meu diari. Com un campeón :P
Veí: et conec! Et veig cada dia des de l'àrtic. Segur que ens anirem creuant!
Yeral, no tornaraaaaaaaàs.
Mitall, 9 o 10 anys, qui ho havia de dir. I aquestes som nosaltres...
Tai! Ara he visitat les pinzellades. Tinc uns apunts de literatura medieval per a tu :) Quaaaant de temps!
jajaja Karbeis, no m'esperava menys de vostè. No podria demanar un Cune en un sopar si abans havia fet un cafè a la plaça cínica. El pròxim cop que el vegi, li duc una ampolla de Raimat :)
Que el quart no cal??!?!!? Però què dius?!!?!!? Per mi, l'únic que no cal, és el que et prens sol. Els altres, doncs mira, demà ja en parlarem. I si la fem molt grossa, ja en parlarà el diari... Jajaja!
Marlene, vaig tornar!! Oi taaant si vaig tornaaaaaar!! I la nit va començar amb Caipirinha (a la festa on vaig anar els molt il·lusos no havien comptat amb el gintònic i no hi havia ni tònica ni, per suposat, ginebra) i va continuar amb els obligats Gintònics... Quants, dius
I es clar que cal el 4rt, Perdi!! I es clar!! Però com dius... en bona companyia, millot...
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!
Ja no tens cap mena d'excusa vàlida per no enllaçar-me ;)
unabraçada!
t'he trobat...
ara nom´es em falta saber qui ets!
Perdedor, el quart, tot teu! jo me'l bec i no arribo a l'àrtic ni de conya...
Yeral, però tu ben bé què hi havies anat a fer, a Alemanya? Tarambana!
Quisapsi, és una amenaça? :)
Oh! Artitzat! I pensar com n'estaven, de bons, els macarrons de la diada!
ara ara... ;)
Totalment, senyoreta Marlene.
:)
doncs tot i tenir amics comuns... no caic qui deus ser...
i si no...
hola!
:D
Publica un comentari