El llanto medio u ordinario consiste en una contracción general del rostro y un sonido espasmódico acompañado de lágrimas y mocos, estos últimos al final, pues el llanto se acaba en el momento en que uno se suena enérgicamente. Para llorar, dirija la imaginación hacia usted mismo, y si esto le resulta imposible por haber contraído el hábito de creer en el mundo exterior, piense en un pato cubierto de hormigas o en esos golfos del estrecho de Magallanes en los que no entra nadie, nunca. Llegado el llanto, se tapará con decoro el rostro usando ambas manos con la palma hacia adentro. Los niños llorarán con la manga del saco contra la cara, y de preferencia en un rincón del cuarto.
Duración media del llanto, tres minutos."
Julio Cortázar
(Brusel·les, 26 d'agost de 1914- París, 12 de febrer de 1984)
4 comentaris:
Combinades, per exemple, amb les instruccions per pujar una escala són ben distretes, sobretot si l'escala és comuna i hi ha el risc d'ensopegar amb algun veí enyorat de l'aquíhaytomate. Vostè que viu a l'à(r)tic, senyora Marlene, ho hauria de provar.
"Para llorar, dirija la imaginación hacia usted mismo..."
Uf, que dur, pafavó...
Mola la foto de la dreta! Assenyala l'à(r)tic?
Ara ploraria... de felicitat, de plaer, de ganes de gintònics, per Cortàzar, per Rayuela, per mi, per tu, pel jazz, per Charlie Parker, per Miles Davis, per l'Àrtic, pels perdedors, pels estúpids guanyadors, per totes les Marlenes del món, per les Claudins -o la Claudin-, per Oliverio Girondo, per la Maga, pes Saint-Germain des Pres, per París, per Berlín, pel "Lado oscuro del corazón"...
Vaig dir que no llegeixo els manuals d'instruccions però... amb Cortàzar faig una excepció.
D'un convençut Cronopi.
P.D. Marlene, gràààcies per les fotos... Són magnífiques! Sobretot la primera... ja és al meu fons de pantalla (amb aquell bitllet de tren amb una "rayuela" dibuixada, subjectat amb una pedra...).
Merda, Tina, les instruccions per pujar una escala no diuen re de creuar-se amb un veí tomaquer! Però la part de "no levante a la vez la pierna y la pierna" la trobo brillant :)
Perdedor, i la segona part de la frase ho acaba de rematar.
(Sí!, assenyalen l'à(r)tic. M'he instal·lat allà dalt!)
Hòstia, Yeral, el lado oscuro del corazón, que bona. I això de gintònic+jazz+rayuela ho solucionarem aviadet! I una tomba de cronopi cronopi total, sabia que et faria il·lusió :)
Publica un comentari