Sóc de sèrie B

(El making-off de tot plegat.)

Els veïns em diuen que vinc d'un poble de sèrie B. No els falta raó i n'estic orgullosa. Vaig néixer en un poble enfonsat, amb nom de riu, amb vidres trencats, amb escamots de personatges estranys espiant de matinada rere les cortines. Vistos des de la capital, no som un poble: som una barriada de closques de pipa, de xarranques ravaleres, de cases amb portes obertes on Apol·lo i Zeus només són noms de gos.

Un buen día escribí: Se instaló en el ático hace un mes, creí que hablaba al revés, pero Marlene era de Ucrania. Estaba orgulloso: aquel incio era, definitivamente, lo más malo que había escrito en mi vida.

I en el fons, sempre m'ha agradat, dir que sóc de sèrie B. M'ha fet atraure costos reduïts per a tot, sales de segona categoria i jocs de paraules absurds i enginyosos. Potser per això vaig triar dir-me Marlene (la veïna de l'àrtic). Quina gràcia.

Aquel día no pude hacer nada más. Me dió un bajón de tensión y llegué a mi habitación como pude, no sin antes digerir chocolate a raudales. Cuando llegué a mi cama, me di cuenta que había llegado por las paredes, es decir, reptando, como una sargantana ibicenca.

Quan vaig saber que Love of Lesbian tocava a Manresa, vaig córrer cap al Sielu. No hi havia estat mai i em quedava lluny, però havia d'anar a veure aquells perles que m'havien fet crear aquesta Marlene i recuperar l'odi ancestral a Phil Collins. Un odi de pòdium d'or que ni Kenny G no havia sabut desbancar.

Aún tengo guardada en el contestador de mi casa la melodía de Marlene. Era también en el mes de mayo cuando iba en el coche y me vino clarísimamente. Estas cosas me ocurren día sí, día no, como si tuviera una radio en mi cabeza.

Mentiria si digués "contra tot pronòstic", però, el concert de divendres va ser totalment de sèrie B, quin luxe. I amb tota la saviesa de la barriada que es mira la capital així, amb mitja compassió mitja burla. Com els agosts del meu poble: tots asseguts en fila mirant la carretera i posant cognoms de model de cotxe al veïnat. Som uns riallers i uns exagerats. Houston: tenemos un poema!


Per cert, al concert també hi havia el Perdedor

I la cursiva és del making off de la cançó, de Santi Balmes.