*Suplement: Allò que s'afegeix a una cosa per fer-la més completa.
*Complement: Allò que cal afegir a una cosa perquè sigui completa.
*Complement: Allò que cal afegir a una cosa perquè sigui completa.
He buscat al diccionari suplement quan he recordat el dominical de l'Avui. El nom li queda ample de tots cantons: li penja de mànigues i no li va ve de tiro. El de fa un parell de setmanes traspassava, fins i tot, la línia d'inútil. I queda clar (gràcies, defincions matisades) que inútils, ben bé, no ho haurien de ser.
Senyors, ja sabem que aquests reportatges dominicals es paguen, i els deu anar bé, una ajudeta. També entenem que un suplement no ha de ser gran cosa, que només ha de distreure les tietes del diumenge havent dinat. Però, calia, de veritat? Calia publicar una entrevista de quatre pàgines gairebé desplegables a una senyoreta somelier que afirma que «abans em tenyia de morena, perquè em pensava que em prendrien més seriosament, fins que la meva mare em va dir que si era rossa, doncs era rossa»?
Meritxell, reina, ja t'ho has pensat bé, això? Dius que aquest és el millor consell que t'han donat mai?
Un sumplement deu haver de servir per això, per complementar. Encara que dels periodistes ara n'hi diguin comunicadors i dels perruquers, estilistes, senyors. (Mira, potser dominical ve de 'senyor' i no de 'diumenge'!).
Meritxell, reina, ja t'ho has pensat bé, això? Dius que aquest és el millor consell que t'han donat mai?
Un sumplement deu haver de servir per això, per complementar. Encara que dels periodistes ara n'hi diguin comunicadors i dels perruquers, estilistes, senyors. (Mira, potser dominical ve de 'senyor' i no de 'diumenge'!).
L'Avui complet em mareja. Ja no m'ho passo bé ni recitant, dreta damunt la cadira i amb to èpic, les dues primeres frases en negreta de l'article de la Janer. Ni jugant a veure qui troba més ràpid la paraula jacobinisme en els articles del Quintà.
En salvo l'Orteu. I la precisió lèxica del Gendrau. Però han de ser les granotes del Boada qui s'apoderin del diari. Elles sí que valen la pena. Senyor!
En salvo l'Orteu. I la precisió lèxica del Gendrau. Però han de ser les granotes del Boada qui s'apoderin del diari. Elles sí que valen la pena. Senyor!
10 comentaris:
Quanta raó, Senyor!
L'AVUI, no l'he llegit mai. Només en algún bar. I no és que me n'enorgulleixi, simplement, no l'he llegit mai. Jo, diga'm ZPista, o sociata de merda, però sóc del PAÍS... tot i que, tot sigui dit, el llegeixo amb els ulls axinats. Fa una por, també que deu ni do! Ara bé, el suplement (o complement) EP3 està bé... Igual que el "Què Fem" de la Vanguardia, que si més no és distret (els meus pares són suscriptors i quan vivia a casa, doncs me l'empassava... de pe a pà). Ho sé. Ja no hi ha volta enrera. Sempre ens quedarà Cortàzar com a antibiòtic i vitamínic...
Oh! M'està dient, senyoreta Marlene, que dubta vostè que la noieta fos mereixedora, única i exclusivament per les seves dots sommellieresques, de quatre pàgines al dominical de l'Avui? Com és, eh?! Que malpensada! I la família, lu contenta que deuria estar? "Que la nena surt a l'Avuuuuui!!!".
Ontaniremaparà, que malpensada...
(Yeral, tio, a les teves ordres: ets un sociata de merda! És que ni pels devedés de Cuarto Milenio, no et pots comprar el País...)
;-P
Per alusions, Perdi, tio, era un dir, com et passes tiu... Jeje... La veritat és que, no em preguntis perquè, em vaig aficionar a llegir El País des de ben petit (3-4 anys?) quan no tenia us de raó i mira... m'hi he quedat. De vegades compro EL PUNT, tot sigui dit, però l'AVUI no, tiu, no puuuc! Ara bé, amb això no estic dient que EL PAÍS sigui un diari llegible. No. És més PSOEísta que el PSOE. I fa pena, a vegades. Les d'Internacional no estant malament, i m'agrada l'apartat de Cultura, això sí. Ara bé, per notícies del nostre país, el PUNT, la VANGUARDIA o Vilaweb, a més de Cugat.cat (a nivell de Sant Cagat, mon poble...). Ja no vols fer un Gin Tònic amb mi?? ;)
Apali.
Aniré a l'infern, senyoreta Marlene??
Oitant que farem gintònics! Jo sóc de Vanguardia, que tampoc és per estar-ne orgullós...
A l'infern segur que hi anirem. Joder, per això hi som, no? Per guanyar-nos-el...
Uiuiui, a vore, Yeral i Perdedor:
Jo sóc molt simple, per tant, noms com "El País" (quin?!) o "La Vanguardia" (de què?!) ja em treuen les poques ganes que tindria de llegir-los. A més, les pàgines de la Vanguardia m'atacaven, no les podia dominar. Em queda El Punt (que no hi ha opinió, i si n'hi ha, és com una mica de premsa rosa comarcal), el Periódico (diuen que amb aquella lletra tan grossa pots escampar-lo per terra havent fregat i llegir-lo mentre fas saltirons de la cuina al menjador) i l'Avui, que em ve per tradició familiar. Ja?
A més a més,
Yeral: uh, sí que és antibiòtic...
Perdi: me estás diciendo que...
Maria: gràcies, no em deixis sola!
sempre amb tu , Marlene!
(a casa, des del primer exemplar, rebem l'AVUI i a la feina els fullejo tots per no quedar-me amb cap. La info de debò, la que no és mentida, no la trobareu al quiosc!)
;)
deixa'm puntualitzar:
el suplement de Cultura de l'Avui és bo! Sempre, sempre, sempre hi trobo alguna sorpresa.
l'altre dia Amélie Nothomb s'atrevia a dir que "quan escric bé, ho sento físicament", una delícia d'entrevista!
pel demés... poca cosa en podríem rescatar, que el Sostres cada dia és més abominable.
estic d'acord amb la Mitall: l'entrevista de la Nothomb és tremenda! (potser és que tinc una debilitat especial per ella... tot s'ha de dir!)
jo sóc de vanguadia per tradició i de l'avui d'adopció. crec que és un diari que ha millorat molt, però realment el suplement del diumenge és espantós. molt millor el del país, en aquest cas. l'amelie deia que quan escriu bé fa pudor de suat guarro...
Publica un comentari