S'hi està bé, a Edelweiss. Hi havia vingut quatre o cinc novembres, però ja no recordava que es digués així. Com ha canviat! Només recordava el cafè que hi ha al costat del riu i per això et vaig dir d'entrar-hi. Et juro que als vespres d'abans era ple de fum de pipa i de cambrers amb davantals llargs que servien suïssos boníssims a senyores amb abrics de pell: hauríem d'haver temptat les aparences i demanar ostres i vi blanc (per allò de les taules de marbre) en comptes d'una big cheese i un royal chicken sans formage.
Però d'acord. Ara, al rètol, hi deia "Quick". I era llesta, la cambrera.
16/01/08
Edelweiss
Enviat per
La Marlene
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Ostres i vi blanc! Però vigila quan demanis vi blanc en francès, que costa més del que sembla, i mai se sap que et portaran...
Que no, que et confons: que era un cafè de Suïssa on dones amb abric de pell servien tabac per fumar amb pipa!
diablos!
Ho sé, ho sé! Demanes vi blanc i et porten el que els dóna la gana; és com un comodí. No sé per què, d'això, ningú no te n'avisa!
mitall,
Calla, potser és veritat que les cambreres duien abric de pell, ara que ho dius. Ostres!
Bentrobada!!! Directa als preferits!!! I ànims amb el jove blog! (em solidaritzo amb tu per la jovenesa de la nostra empresa!)
Marlene... estic perdut... no serà Meeme, rencarnada? és així? Tens el meu llibre i què et va semblar... tingues pietat...
quanta gent coneguda... fem una festeta?
nomes dir-te que he entrat perque sembla que coneixes a la maria i que m'han agradat molt els teus textos!!
La veïna de l'Àrtic, com a mínim, hauria de tenir uns enllaços, eh? :)
U-na-bra-ça-da!
Publica un comentari